Triatló de Cambrils 2013

Triatló de Cambrils 2013

Bona nit tri-atletes!

Després de dormir una mica i poder recuperar les forces em veig amb cor d’explicar la meva experiència a la pitjor triatló que he fet mai en la meva curta història tri-atlètica. Posats al tema vaig a fer un mini resum del meu historial de triatlons. He tingut de fer les fitxes de les altres triatlons que no havia ni fet, quina feinada!!!

Triatló Natació T1 Bici T2 Correr Total
2012
Triatló de la Vila  Barcelona (sprint) 0:30:52 0:03:42 0:34:40 0:02:59 0:25:22 1:38:36
Triatló de Gava –
no swim = 5km run
0:23:15 0:02:33 1:10:21 0:03:09 0:49:47 2:29:08
Garmin Barcelona 0:41:23 0:04:00 1:11:14 0:04:32 0:50:27 2:51:35
2013
Triató de Cambrils 0:41:44 1:29:37 0:54:16 3:12:00

Realment només em puc comparar amb la Garmin, ja que és la única que he fet amb neoprè i sencera com toca.

Presentació

Os presento la Triatló primer, els circuits, per Sprint eren 1 volta i per Olímpic dues en tot.

Natació

mapa_swim

Bici

mapa_bike

Còrrer mapa_run

Experiència personal

Tot va començar el dia abans, per una cosa o altre fa que baixem a Cambrils cap a les 20h, quedem per sopar amb el Joël, Dani, Jose, Ivan, Marta, la meva parella Laura i Jo, en Fran que venia sopat i els altres companys, Carles i la seva parella, Sergi i Joan Marc havien agafat un càmping. Després de buscar aparcament al passeig i buscar el restaurant recomanat per en Jose, comencem a sopar quelcom a les 22:30. Sobretaula curta i un plat per cap, arribem a l’hotel a les 24:30 passades. L’hotel que vam escollir estava una mica allunyat de cambrils (6 min en cotxe) però era a preu de càmping i posats a dormir malament, millor en un llit.

L’hotel era de carretera amb més d’una habitació “picadero” amb entrada privada de pàrquing i tot. La atenció de la recepció molt correcta i per el preu no se li pot demanar més (40€ la parella). Aquí comença el meu calvari, entre descarregar el cotxe i tot fins la 1:30 no era al llit, però dels nervis no vaig poder adormir-me fins les 5 aproximadament i ens teníem que llevar a les 5:30 per esmorzar i baixar amb temps. L’esmorzar tampoc va ser possible, ni mitja torrada de pa vaig poder menjar sense que em donessin arcades, els nervis estaven en modo toca collons en el seu màxim esplendor, ni que fos la meva primera triatló. Sortim de l’hotel en direcció a buscar els dorsals, que tancaven a les 7:30, a les 7.

Arribem al pàrquing més proper i sorpresa! per entrar alçada màxima 2.20m, el meu cotxe fa 1.50 més el porta-bici i dues bicis, ens anem per sobre dels 2.60. Parat al mig del carrer a desmuntar les bicis per poder entrar, si ja fèiem tard… Agafem les coses corrents i cap a agafar el dorsal, el rellotge l’havia deixat al cotxe així que corrents cap allà i no sé quina hora seria. Un cop agafat cap a dins de boxes i em dono compte que no porto les ampolles d’aigua a la bici, sort de la meva parella que les va anar a buscar corrents al cotxe, si no, no entro. Un cop deixat tot em disposo a posar-me el neoprè i preparar-me per sortir, ja que ja eren pràcticament les 8 hora que començava la prova,

Un cop amb el neoprè mig posat i ja amb els peus a la sorra, mentre acabo d’estirar-me el neoprè i surten els PRO em dona temps per capbussar-me al mar per veure quina temperatura i sortir corrents per col·locar-me. Foto de família i cap a la posició de sortida. Ens posem els últims per no tenir aglomeracions i anar tranquils.

Comencem
L’aigua estava molt bruta i el mar una mica picat, les onades no eren grans però sí eren continues, per el que dificultava el respirar si no anaves sincronitzat amb elles. Aquí ja vaig començar a patir, els braços no son el meu fort i he entrenat molt poc, així que no vaig tardar a començar a fer braça per poder avançar fins a la primera boia. Em semblava sentir per megafonia que deien quelcom de braça, com que no és el primer cop que he sentit que no està permesa, dons vaig passar a fer-la només quan em veies apurat de cansament, fins i tot amb la braça costava respirar entre onades i tardava en recuperar el ritme de respiració. Arribant a la 1a bolla per la esquerra (eren 3 a l’esquerra i una a la dreta per volta) em creia que l’aigua estaria més tranquil·la però no va ser així, vaig començar llavors a crol tot el que vaig poder.

El crol sem dona bastant be, però al no tindre gaire força em canso ràpidament, no obstant al fer crol avançava a bastant gent, però al tornar a braça em quedava enrere. El problema es que amb el neoprè flotes més i per tant les cames van més altes i per la braça no va be, ja que l’impuls de les cames es perd ja que és molt superficial, en canvi a la Wild Wolf Triatló de la Vila, al no anar amb neoprè fent braça tot el recorregut vaig fer millor temps que molts amb crol.

Tornant a la qüestió, jo anava controlant de tant en quant el personal, vaig veure a l’Ivan al principi de la 3a bolla nedant en paral·lel amb algú altre sincronitzats, però em van deixar enrere i desprès al Fran que veia que és quedava enrere. Pràcticament la major part de la part de natació vaig anar al costat d’una parella, on el noi, sense neoprè i amb pinta de tirar mil, animava a la seva parella que tot i anar a crol tota l’estona se la veia esgotada. La major part del final de la primera volta i mitjans de la segona els vaig passar al costat d’ells. Al anar arribant a la 4ª bolla, la que s’ha de fer per la dreta, no es veia res, el sol et venia de cara i tot eren ombres, anaves fent esses fins que entre onades i respiracions aconseguies veure la bolla que era molt prima i de color fosc. Un cop passada directe a la costa, semblava que el mar no et deixes anar, et deixaves portar per les onades però no avançaves, tot un drama. Un cop arribo a la costa, no veig clar per on s’ha de donar la volta, fins que un home de la organització que em veu desorientat em marca que tenia que fer un triangle improvisat amb balles. El sortir de l’aigua ja et deixa marejat de per si, però el tenir que sortir i tornar a entrar ho fa molt pitjor.

Torno a entrar a l’aigua esgotat i amb ganes d’acabar ja, i pensar que ara he de tornar a nedar fins el fons ja em feia molt de pal la veritat. Començo poc a poc amb crol, fins que el crol es deriva a una especia de nedar de l’orca alegre, que consisteix en deixar caure el braç com si fos una orca i entra com i on li dona la gana a l’aigua, per tant no avances ni respires xDD, de tornada a braça :S. Una mica com la primera volta, menys per un tio que, tot i estar nomes 10 persones en aquell primer tram costa-bolla, no tenia més lloc que anar-se creuant per sobre meu, decideixo aleshores posar-me a fer crol fins la mort, per deixar el tio enrere i acabar fa amb el sofriment. Em sorprèn veure que al cap de uns minuts, allò es converteix en quelcom incansable, agafo una mica de ritme i vaig fent sense problemes, jo sol tranquil alternant respiracions a 3 braçades, i cada 3 o 4 respiracions una frontal per veure el camí a seguir. A partir d’aquell moment em veig fent tot el recorregut avançant gent, no gaire però passo d’estar a la cua extrema a tenir un últim grup per darrera. Aconsegueixo arribar a la platja millor del que m’esperava però amb cansament. Surto amb cara esgotada però amb l’atenció de tots els acompanyants que estaven allà per aixecar els ànims i realment ho van fer, com que anava sol en la transició no tenien ningú més a qui animar J.

Primera transició, el arribar i veure que no queda ni una bici a penes és bastant depressiu, tot i que era lògic després de fer aquest pèssim paper a la natació. Em trec la sorra dels peus, em poso els mitjons i em cordo les bambes, en aquell moment veig passar al Fran, corrents cap a la seva bici, el saludo però ni em sent. Just en aquell moment hi havia un comissari fent revisió de no se que, nomes veia que la gent que havia deixat el neoprè a la barra on penges la bici els tirava a terra. Li pregunto “Que plourà al final o que?” em mira però no contesta, com si ho tingues prohibit, el miro amb la mateixa cara d’idiota amb la que em mira i despenjo la bici que és l’únic que em faltava. Surto a trote cap a la línia de final de boxes gairebé corrents, travesso la cinta enganxada i em munto tranquil·lament.

Bici. Començo la primera volta una mica marejat encara i vaig fotent-me glops d’Isostar per veure si recupero l’alè. Just surto a l’hora amb dues noies, amb bones bicis i amb unes cames que tenien pinta de tirar fort, aprofito per no baixar del seu ritme, però a les dues rotondes, em passa el Fran, al doble de velocitat, faig una mica el boig i canvio el ritme per anar amb ell, però al arribar al pont de la via del tren, un tros amb bastanta inclinació aquell esforç em fa destorçar-me especialment, no haver baixat de pinyó i anar dempeus per poder moure’m, no era el més indicat. Un cop a dalt i ja de baixada em fixo que hi ha una patrulla de la Guardia Civil parant un cotxe i que jo m’incorporo com un cotxe més, en aquell moment em cabrejo una mica, a sobre tindrem que conviure amb cotxes? Per això faig la PaliTri que és gratis, vaig pensar. Començo a planejar i agafar cadència alta, anant amb 3-5, a la que em veig “estable, em passen les dues noies molt més fortes que jo, impossible d’agafar el ritme. Em prenc un gel dels dos que portava, per veure si recupero forces, bec aigua i Isostar depenent de com vagi la set. Als pocs minuts veig que algo no va be, em trobo molt cansat i sense rendiment, vaig amb molta cadència per anar sense fer gaire força però és un ritme una mica pèssim. Cap a la meitat de la nada em trobo a la parella que havia vist nedant, la noia clarament exhausta i amb una cadència molt molt lenta, cosa que dificultaria la seva recuperació, encara no m’explicava quan m’havien avançat. Li comento a la noia que amb aquesta cadència moriria i al baixar comença a accelerar, el noi que la anava esperant sense pedalejar tota l’estona comencen a córrer una mica més. Llavors es crea un grupet de 3 amb els que anem tallant vent, no a gaire velocitat però és nota molt. Això que al poc d’arribar a la meitat de la primera volta passa un comissari amb la moto i ens fot 4 crits dient que no podíem anar a roda, ens mirem així una mica flipant, ens separem paral·lelament i marxa. Tot just comentem que ni que fos una Half o quelcom important, que veníem aquí a passar el matí de diumenge no a competir i menys estants dels últims. Fotem cas o mis al que ha dit i seguim a roda, tampoc molt rigorosa, però al menys el vent es mig tapava d’un a l’altre.

A la meitat de la tornada de la primera volta torna a passar un altre comissari i ens diu el mateix. Nosaltres seguim flipant. Tot això sembla que era per que les noies no poden anar a roda dels nois, cosa que em va aclarir el Jose quan recollíem dels boxes. Tot i això em sembla una passada que et cridin l’atenció per això anant els últims. Començo a pensar, tants comissaris motos amunt i avall i tanta ostia per que després falti organització per altres bandes. Això sense comptar en que de tant en quant venia algun cotxe o varis i tenies que apartar-te fora de la carretera per que no t’atropelles. Tot això sempre vigilant els grups de gent que veia i no em creuava amb ningú, no aconseguia veure cap dels companys i mira que érem  bastants.

A punt d’arribar a la zona urbana passen dos una mica més ràpid que m’inviten a seguir-los, després d’un lleuger esforç m’hi enganxo i seguim un bon tros fins arribar pràcticament al final de la primera volta, però altre cop a la pujada del tren em deixen enrere. Intento reviure una mica en aquell tros urbà bevent i estalviant forces. Però els ànims de les acompanyants just a la rotonda de la volta em fan posar-me dempeus i tornar a agafar el ritme, tot just no passat 3 rotondes em dono compte que la roda de davant toca el fre, paro per alinear-la manualment de forma que no toqui i segueixo. Em prenc el segon gel i torno a veure com allò no fa efecte.

La segona volta ja és demolidora, jo sol tota l’estona, amb més gent particular amb la seva bici que competint a la triatló, alguns et passaven, altres els passaven, però ningú a qui poder seguir. El vent de cara, cansament i mal de genoll eren presents, començo a canviar de posició, ja que el mal d’esquena que tenia no em deixava pedalar be, sense contar l’adormiment de les parts nobles, el problema és que la meva bici és una talla 58, i jo necessito una 53, com diria qualsevol, a caballo regalao… , però ja vaig veure clar que no podia anar amb aquella més. Tota la resta de volta eren cotxes continus, motos de la policia amunt i avall i poca cosa més. Baixo la posició de pedalada a les banyes inferiors i em quedo mirant la carretera únicament, el cap a penes em dona per veure més apunt, però així descanso tot el pes de l’esquena i nomes treballo de cintura en avall, arribant a les vies del tren, començo a arrepentir-me d’haver-ho fet, ja que el mal d’esquena fa presencia a més dels altres. Amb l’Isostar gairebé acabat i l’aigua també arribo amb ganes de baixar-me a boxes, una mica desorientat per que era un camí diferent i no veia per on l’havia de fer. Tot això arrastrant ganes de mocar-me des de principis de la volta 1, sumaven ganes d’arribar a treure els mocs que no havia pogut treure per el nas com fos, normalment els expulses per la boca, però no hi havia forma.

La segona transició, ja va ser diferent, ara el problema era fer-se un lloc entre tota la merda que havien deixat els demes per aparcar la bici, vaig tindre que apartar 2 bicis del meu lloc, ja que estaven creuades, els neoprens també i un llarg etc, un cop em sento a terra per canviar-me les bambes ja han passat 2 o 3 minuts mínim.

Començo a córrer ja als boxes, qui diu córrer diu trotar, però el mal de genoll apareix nomes passar la cinta que marcava l’inici de la bici, a les imatges que va agafar la Marta quedarà patent la meva cara de sofriment espero. En aquell moment va ser molt dur, el canvi de músculs notava que estaven molt tensos tots i em notava els bessons molt carregats. Veig l’avituallament a l’altre banda del circuit i dedueixo que el camí era aquell ja que les balles estaven mig mogudes i no estava indicat, entro al carril bici, per el qual corríem, com aquell que mira primer si es un carrer tallat. Enseguida agafo un ritme troteril baix però constant, em marco la fita d’avançar al més pròxim que em treia 50m. Poc a poc el vaig agafant i a la meitat de la primera volta el passo, tot i això començo a veure les meves possibilitats reduïdes, el cansament incrementa i el mal també. No tardo a veure el Carles, bastant fet merda començant la segona volta seva, li dono unes paraules d’ànim i em diu que em regala la segona volta, que esta mort, no obstant volia aprofitar el ritme algo més ràpid que portava. El córrer la primera volta va ser més distret ja que em vaig creuar amb tots, quan acabaven la segona volta ja, i era un saludar continu.

Arribo a la meitat de la primera volta i veig que he d’afluixar, a ritme pràcticament caminant per descarregar les cames. Vaig distraient-me amb la gent del passeig i de tant en quant mirant la meta, que és divisava molt lluny 3 o 4 cales més enllà. Arribant al final de la primera volta començo a recuperar l’alè poc a poc, i just em passa el Jose invitant-me a seguir-lo al seu ritme, cosa que aconsegueixo i em dona ànims per seguir. Passo per l’avituallament, no puc evitar criticar-lo, ja que als 5Km poca cosa vols, posa’l a meitat de camí i els pots aprofitar d’anada i tornada joder. Bec una mica d’aigua i em tiro la resta per sobre, la diferencia de temperatura era considerable cosa que em fa tenir un parell de calfreds. En aquell moment començo a veure’m millor i a part de portar tot el camí pensant com puc abandonar, vaig pensant en acabar-la. Em vaig creuant amb el Joan Marc, que va pitjor que jo, no m’ho acabo d’explicar ja que l’últim cop que vaig sortir a córrer amb ell anava molt fort. L’animo a seguir no obstant dir-me que no pot més i anar caminant, si hagués tingut més forces hagués girat cua i l’hagués acompanyat per fer suport moral, però no era un dia sobrat com les altres triatlons. En aquell moment, la carrera era jo i la gent, bicis que m’avançaven, gent que es quedava mirant pensant que feia jo per allà respirant com si em morís, gent de passeig, esquivant nens amb la pilota o amb bicis petites, tot un festival. En aquell moment era dels que podries córrer eternament, ja no et notes les cames, potser ni les tens i te les han canviat per dos trossos de fusta, però tu no et dones compte, segueixes passa a passa el teu camí.

Al arribar a la meitat de la segona volta, el noi em pregunta si estic be, ja que em veu molt derrotat i escopint a la paperera, li contesto “cansat J!” i agafo ànims per el que em queda. Durant la tornada em trobo a la parella de nedar i bici que anaven més enrederits i al Joan Marc, no reconec ningú més que corres per la Triatló, molta gent entrenant com fa qualsevol amb els casc i al teu ritme, fins i tot me les tinc amb un armari de gimnàs que caminava per el carril bici amb la seva barbie de barri, quan li foto un crit i li dic si no te prou passeig per anar caminant per allà, el tio feia 3 com jo sense exagerar, molt de gimnàs i passat de rosca. Em mira amb cara intimidatòria com si es cregués que em pot fer res, només al ritme que anava el deixava en 10s, tenia més cames la noia amb la que anava que ell. Després de distreure el meu cap pensant en lo poc que duraria aquest tio corrent, m’atropella una bici d’un nen de 3 anys desbocat, no em caic de miracle, però el mal pas fa que em molesti el turmell fins acabar la prova.

Ja en els últims metres tot el públic m’animava, “Va que ja queda poc!”, “Ja arribes noi!!”, vulguis o no psicològicament ajuda a entrar amb més bona cara. Arribant a l’avituallament em pregunta des de lluny si vull o no, li dic amb cara enfadat i quedant-me en plan, “como???” amb un moviment de cap, total que va a buscar una aigua i me la dona, bec una mica glopet a glopet el tros que em queda i llenço l’ampolla just a la corba arribant a meta. Allà em trobo a tothom animant i amb la ma sortida per fer de passadís, l’arribada no pot ser més gratificant, el patiment ha acabat, m’agrada com l’Speaker, nombra i el càmera em fa un reportatge de la celebració de la meta, allò al menys si que estava guapo.

Ja intentant recuperant-me agafo un plàtan i un got d’aigua i quan començo un de la organització em diu que em surti del recinte i que si vull més aigua l’agafi des de fora, realment calia?, em fa sortir i es queda allà mirant cap a la meta. Posats a queixar-nos sort que no vaig tenir que anar a descarregar al WC, 3 per 500 persones que érem allà i sense paper, algú havia utilitzat la samarreta de la triatló de paper de vàter i l’havia tirada allà dins un recó. Em fa gracia mirar el cartell de recomanació del WC que posa per cada 50 assistents 2 WC, ja ja i ja. En fi, crec que ha estat una experiència prou clara explicada amb pels i senyals, potser massa llarga però al 100% les meves sensacions en cada moment. Podeu llegir també la crònica més resumida d’en Joël, un tio que va fort fort.

Crònica del Joël a la web de Retocoaching 

Imatges de l’organització pendents de penjar encara sembla

Imatges meves, tant de la organització com de la Clara i la Marta 🙂

Noves compres per un nou any de triatlons :)

Ahir tocava un dia de comparació de preus i tallatge. Els objectius son els següents:

– Possible Casc de bici de carretera.
– Pedals de bici de carretera.
– Sabates de bici de carretera per triatló.
– Ulleres per nedar
– Pulsòmetre compatible amb l’Endomondo i amb futurs gadjets.

Dies abans vam mirar el Wala de Zona franca.
Allà ens provem les Shimano R078 SPD-SL, per saber la talla, però no eren de triatló i a més tenien 3 cintes amb velcro, en lloc de una. Tant de natació com de Triatló tenien ven poca cosa, alguna ullera i 4 bambes, però no era el seu fort. Això sí, vam aprofitar per comprar Magnesi per escalar que estava molt be de preu. Això sí ens vam comprar un kit d’Isostar Long Energy + Bidó per 15€

També vam mirar l’Esportissim
Que com que tot el seu catàleg de la tenda física està al seu web, no ens va caldre moure’ns de casa, però com és d’esperar ronda els preus de la seva màxima competència, el TFF

La tanda comença per Probike
Primer de tot vam mirar casc, teniem de 30 a 50€ en la secció MTB però tots tenien una secció molt ample a la part de darrera. Marques com Specialized, Giro, Fox, Bell que estan enfocades a altres disciplines. A part els colors i formes no eren els que agradessin, la pela és la pela. Després a la secció de bicis de carretera, trobem quelcom més enfocat al que buscàvem però el preu és dispara, a partir de 70€ pràcticament el més econòmic.
Després ens fixem en el mercat de 2ª mà que és molt interessant, bicis de DH i XC a molt be de preu, fins i tot noves i seminoves de carretera i carbono a uns preus que no pensàvem (a partir de 1200€ i 700€ respectivament) però no havíem vingut a liar-nos amb aquestes coses.
Allà mateix trobem les sabates de carretera, però cap de triatló, ens comenten que les de triatló estan a l’altre botiga de Probike dedicada, Intemperie / Probike R+T, que visitarem després.
Per acabar ens acostem a la secció de recanvis per preguntar sobre els pedals de carretera. Un home molt amable ens fa una masterclass de que porten, com funcionen i el que tindre en compte a l’hora de agafar uns pedals, com que estem començant no ens gastarem 200€ en uns pedals amb parts de carbono per alleugerar el pes, per tant anem a la opció més econòmica dintre el que està be. Partint de les dues principals maques en les que ens movem, serien Shimano i Look.
Shimano aposta per rigidesa, amb el conseqüent increment de pes, i fiabilitat. En canvi Look, per el poc pes, materials molt lleugers i una dubtosa durabilitat (per el tacte) que no obstant ens han contradit els experts. Els models que busquem de la marca Look o els Shimano els tenen esgotats, però que properament respondran existències ja que es venen molt.

Acabada la visita ens dirigim a Intemperie / Probike R+T
Fem una mirada ràpida a la tenda i no veiem calçat de triatló per la bicicleta. Seguim investigant, veiem les ulleres de nedar, concretament busquem el súmmum, les Zoggs Predator Flex Polarized, i les trobem a un preu voltant els 30€, de moment bastant més cares que la tenda de referència que teniem ,Wiggle. Continuem i trobem una bona secció de bambes i roba al 50% de descompte per finals de temporada, cosa que no buscàvem però vam perdre el temps per allà, sense èxit de trobar res que ens agrades. Ja sortint li preguntem a la de la caixa si tenien sabates de ciclisme per triatló i ens contesta que li sona que ho van portar tot a Probike i que ells no tenen res. Fiant-nos poc de la paraula, li preguntem a un altre venedor i ens descobreix 3 models entre mig de tota la paret de bambes de running, totalment camuflades. Estava esperant a que li arribessin més i només tenia aquells 3 models de la temporada passada que començaven de 120€ en amunt.

Desmotivats per la falta de material, ens dirigim a TFF (Tri For Fun)
Allà ens atén un superPro que pel “cuchiceo” per la tenda sembla que va quedar 4º en alguna triatló recent. Li preguntem per casc, ja que a l’entrada en te un expositor de la marca Spuik era més indicat a triatló, com era d’esperar, però se sortia una mica del pressupost pensat. Li preguntem acte seguit per ciclisme de triatló i veiem varis models, entre ells els Spuik Sector de la qual no havíem trobat físicament en lloc per provar-nos la talla ni veure quin aspecte tenien. Amb les Shimano, tant MTB com carretera tinc un 45, però en canvi amb les Spuik és un 44. Realment per el preu, ronda els 90€ estan molt be, però el de la tenda ens va advertir que son molt ventilades, per tant per sortir en èpoques d’entrenament a l’hivern tindríem que portar uns botins a sobre, i si el que busquem és la eficiència en la compra i el no tindre que comprar un joc de sabates per sortir a l’hivern, no és el nostre objectiu. No obstant el acabat d’aquestes ens va agradar molt. Aprofitem i preguntem per les ulleres i el preu és semblant al de Intemperie, per tant una mica per sobre del que busquem. Ja posat veig al sortir que tenen pulsometres per correr. Pregunto i ZAS!, el Polar per Bluetooth sobre uns 70€ i un genèric amb sistema ANT+ sobre els 40€, Cal pensar-s’ho i més quan no se si és compatible amb el meu Garmin Forerunner 201 (el qual vaig descobrir que no pot tenir pulsòmetre) o amb l’Endomondo.

Ja per acabar la ronda i sense més idees d’on comparar, ens dirigim al Decathlon de l’Illa.
Allà com sempre acabes comprant coses que no necessitaves, com ara un gel per el gimnàs especial cos i cabell, per quan surts de la piscina. També estava la versió platja amb una espècie d’afersun incorporat. Curiosament per la zona de nutrició veiem el mateix pack que vam comprar al Wala, més una caixa de barretes per algo menys. També a la zona de pulsòmetres uns packs molt interessants, rellotge + pulsòmetre 19€, ja no hi ha excusa de morir d’un atac de cor, i curiosament els mateixos models que al TFF però més econòmics i amb altres varietats. Seguint la ronda ens trobem amagat sota de tot i sense preu, dos pedals Look Keo i un Shimano 105 SL, a 40, 60 i 65 respectivament. També trobem unes sabates Shimano R064 que no eren de triatló però tenien pitjor pinta que les Spuik per aquest preu, menys ventilades, amb dos velcro i amb una sola de plàstic que no donava confiança.

Com a tendes no físiques i ni tan sols properes també tenim Wiggle i ChainReactionCycles. Les dues son del Regne Unit, però només podem parlar de Chain, amb l’única amb la qual em fet negocis, i tot el que hem comprat molt be, atenció tant per correu electrònic com per telèfon en català, amb gent nativa de Catalunya, que més és pot demanar? Totes dues tenen ports gratuïts a Espanya amb un cert import i tenen uns descomptes que no podem deixar escapar.

En resum, els guanyador de preus son i per molta golejada (amb certs productes), Wiggle, que està més especialitzada que Chain en Triatló, Chain és el rei en accessoris de bici, de tot tipus. En alguns articles hi ha poca diferencia, però en altres la diferencia val la pena arriscar-se a comprar a l’estranger. Tot i això alguns dels productes amb menys diferencia, com les Spuik possiblement les compri a la ciutat.

Desprès d’aquest MEGA escrit sobre les meves vivències amb la compra de material per triatló, espero que os posi en solfa del panorama, segurament em deixo moltes tendes que no conec, i les que coneixeré, però aquestes son el meu panorama actualment i aquests son els meus maldecaps particulars 🙂

Salut i bona tarda!

Entrenament social de Triatló: Primera Palitlón Comarruga

Entrenament social de Triatló: Primera Palitlón Comarruga

El proper cap de setmana del 25-26 de Maig celebrarem el primer entrenament serio de Triatló de la temporada. Per fer això, vam decidir organitzar una triatló olímpica per la nostre part, amb els ànims i voluntat de varies persones, intentarem fer el possible per que sigui el més realista.

Anem omplint les dades que ja queda poquet 🙂

Les distàncies d’aquesta prova seran únicament Olímpiques.
1500m nadant + 40km en bici + 10km corrent

Primera part, Nedar

Es sortirà del port del Roc de Sant Caietà, entrarem mar endins, fins una distància bona per poder nedar. La distància calculada son 1500m. Es senyalitzarà l’arribada i els girs amb alguna bolla, i potser alguna carpa a la sorra per veure be on hem d’anar a parar.
La T1 (transició 1) és una mica llarga, uns 200m, per un camí mig de terra i asfaltat, cal posar especial atenció a les possibles mines del camí.
Natación

Vista des del punt de control, situat prop de l’arribada. Al fons es pot veure el punt de partida.

2013-04-20 19.41.10

El punt de control i la sortida de la part de Natació.

2013-04-20 19.41.16

Algunes imatges artístiques

2013-04-20 19.43.07 2013-04-20 19.41.41 2013-04-20 19.42.33

 

Boxes

Els boxes seran el jardí d’una casa situada prop, allà tindrem les bicis i les bambes esperant per poder fer el canvi. Properament ampliarem informació del que i el com estaran disposades els boxes, nums de dorsal, etc.

Entrada
SONY DSC Zona de pàrquing de transició

Parquing bicis I el passadís de les “collejas”, per si falta diversió.

Passadis

 

Bici

El tema de la bici, és quelcom més complicat, ja que per fer 40Km i no acabar perdut, hem decidit fer 4 voltes de 10Km. Atenció amb les voltes, ja que no és gens fàcil memoritzar quantes voltes portem, recomanem idear algun sistema “físic” per no perdre el compte. El circuit no és gaire complicat, tot i que tenim una semi-incorporació a la N340 i tot el tram compte amb circulació lliure de vehicles, per tant extremeu les precaucions. Moltes gràcies a l’Enric per la cessió dels mapes.

Còrrer

Aquesta ruta, donat que a les altures de la competició podem estar molt distanciats, la idea és fer dues voltes de 5Km per poder-nos anar veient, tant a la nada com a la tornada. La ruta surt de Boxes, travessa un pas estret que Google no coneix, i correrem per el passeig marítim de Comarruga fins el port esportiu, un cop ens trobem a la tanca del port mitja volta i tornem per on hem vingut.

Veureu que la tornada està feta per un altre punt alternatiu, amb alguns inconvenients, discutirem si ho fem d’una o altre forma.
El pas secret


Els premis estan per discutir, però la recompensa d’una immillorable barbacoa, no la treu ningú.

Properament penjarem els vídeos dels trams.

Anims!

Wild Wolf Triathlon Series – Triatló de Gavà – 2012

Bon dia Traitletes!

Com que és una entrada antiga que ara pujo, no gaudeixo de les sensacions del moment, ja que aquest post l’escric a Abril de 2013, però comentaré que és va suspendre la prova de natació, per una suposada mala mar, que no es va produir, però tot això la nit abans clar. Després de dies de tempesta.

Com a compensació, vam tindre que còrrer 5Km en lloc de la prova de natació, os deixo amb els resultats

PALISANDRO DAVID GAMEZ MERCADER (dorsal: 627)

Posición Tiempo Distancia Media
T. oficial: 403 02:29:08 m 0m 0s/km
T. natación: 417 00:23:15 1500 m 1m 33s/100 metros
T. ciclismo: 399 01:10:21 38000 m 32.41 km/h
T. atletismo: 365 00:49:47 10000 m 4m 58s/km
T1: 00:02:33
T2: 00:03:09

 

Posición
Categoría M-Absoluta M 382 Ver
Club INDEPENDIENTE 148 Ver
Sexo Masculino 148

El que si que puc fer es deixar-vos les imatges meves i dels meus companys de competició!

I com no, moltes gràcies les nostres fotògrafs

Pròxima cita:

Garmin Barcelona Triathlon 2012

Wild Wolf Triathlon Series – Triatló de la Vila – Barcelona – 2012

Wild Wolf Triathlon Series – Triatló de la Vila – Barcelona – 2012

 

Començo aquesta secció amb la meva primera triatló, fa apenes uns pocs dies, sense entrenar gaire per la questió i amb lo que ha desencadenat una serie d’enganys per part del senyor Berrocal, i demés amics a fer més triatlons 🙂

Be anem a la triatló en questió, presentació de rutes, i els meus temps i fotus 🙂

Dades

DATA: Diumenge 22 de Juliol de 2012

HORA: 08.00

LLOC: Moll de la Marina, Port Olímpic de Barcelona (entre les Torres Mapfre i l’Hotel Arts)

Consta de les següents modalitats:

 

MODALIDADES
NATACIÓN
CICLISMO
CARRERA A PIE
Triatlón Sprint
750 metros
20 km
5 km
Triatlón Sprint por relevos
750 metros
20 km
5 km
Acuatlón DIR
750 metros
5 km

En el nostre cas vam fer la “Triatlón Sprint”

Recorreguts

Nedant:

Bici:
Còrrer:

L’horari de sortida del dia era:

Nosaltres ens vam apuntar amb un temps aproximat 1h 25min, i ens va tocar el Verd.

Resultats de la prova:

PALISANDRO DAVID GAMEZ MERCADER (dorsal: 1338)
……………. Posició…… Temps….. Distància….. Mitja……………..
T. oficial: 1479 01:38:36 25750 m 3m 49s/km
T. natació: 1444 00:30:52 750 m 4m 6s/100 metres
T. ciclisme: 1428 00:35:40 20000 m 33.64 km/h
T. atletisme: 1429 00:25:22 5000 m 5m 4s/km
T1: 00:03:42
T2: 00:02:59
Parcial 1: 00:12:58

 

 ……………… …………………………. Posició….
Categoría M-Absoluta M 1361 Ver
Club INDEPENDIENTE 752 Ver
Sexe Masculí 752

 

Fotos de la carrera

Com es pot comprovar tinc varies fotos a la rotonda de la 2º volta, ja que per culpa de les llentilles, vaig fer dos cops la volta llarga, coses de principiant, i per això tinc varies fotos a la mateixa rotonda jaj.

Fotos dels tri-atletes amb els que la fem:

Experiència pesonal:

La cursa va estar molt bé, la part de nedar es va fer interminable, 30 llargs minuts nedant, entre la vista borrosa i les onades, va ser un bon tute. Entre les ulleres que s’entelaven i que m’entrava aigua va ser un pel caos. Tot i això vaig fer tot el recorregut a braça, a crol no soc capaç d’aguantar 10 min en una piscina abans de començar a semblar una orca morta prop de la platja..

Després sortir mig corrent per anar cap a boxes, tenia que recuperar l’aire e intentar seguir endavant. La primera transició vaig ser molt cautelós amb les recomanacions que em van dir per el tema de portar el casc, el dorsal i sortir corrent, això amb la pràctica ho aniré millorant :P. El tema d’assecar-se els peus és un pel complicat, més si intentes treure la sorra de platja amb les presses. Al sortir em fixo si veig la bici de l’Ivan, però no a sorpresa meva ja no hi es.

Agafo la bici i surto a “trote” cap a la línia de boxes on et pots muntar, des dallà començo bastant normal sense voler pressionar però amb bon ritme. Em prenc el gel per anar recuperant forces en mig d’un intent per no caurem mentre agafo l’aigua de la bici, ja que el porta-bidons estava durissím. Als 5 minutets ja em trobo en bona forma per començar a agafar un bon ritme, la meva bici no és de carretera i per tant les marxes sem van quedar curtes, la 3-7 era el màxim i jo anava com un v12 a 5000RPM jajaja. El fet d’anar tant revolucionat, ja em va be ja que als desnivells es feia molt fàcil no baixar el ritme, on tothom baixava, jo anava a totes tota l’estona.
Com que venia de la platja  amb les llentilles borroses i vaig agafar un grupet que anava fort, per descomptat tots amb bici de carretera, seguint a roda, vaig passar-me el cartell de la segona volta, i vaig arribar a la rotonda de marina a tope, fins que em dono conta que allò entrava a boxes, baixo de la bici per anar a prop de la balla on es transforma en cons, per donar la volta, li comento a un arbitra de la carrera el que m’ha passat i m’indica cap a la zona per creuar. Amb la cara d’idiota agafo i començo a donar-ho tot, vaig avançar a tothom d’aquella volta, portes bici de carretera, tricicle o monocicle.

Arribem a la 2ª transició, aquesta amb més calma mentre bevia del bidó de la bici, ja que estava fet caldo, massa fort va ser el recorregut. A “trote” de nou fins al meu lloc, un cop allà deixo la bici, quasi em mato.. xD, m’assec a terra i començo a canviar-me les bambes. Un cop fet, i com que estava fet caldo, vaig començar a menjar-me una barreta, gran error ja que les barretes només son per abans. Això em passaria factura ja que no em va sentar gaire be i em faltava hidratació.

Començo la carrera, a un galop mitja però al màxim del que podia jo en aquell moment, com comentava abans, la barreta em va sentar com el cul. Això va fer que ni amb els punts d’avituallament pogués treure’m el malestar que portava i per tant vaig seguir al mateix ritme tota la carrera. Jo em fixava en el carril contrari per si veia algun dels amics amb els que anava però no veia a ningú. Tothom anava molt fort a la cursa, pràcticament em passava tot cristu. Prop de la meitat de la cursa corrent veig a l’Ivan caminant a l’altre vorera tornant ja que m’anima, cosa que m’ajuda a portar un ritme un pel més fort per intentar agafar-lo, em tiro l’aigua restant per sobre i accelero una mica el pas. Al tornar a passar per el punt d’avituallament, agafo una aigua per anar bevent poc, ja que no em sentia còmode. Just uns metres després hi havia un tarat que em va tirar el contingut d’una ampolla d’aigua per sobre directe als ulls, no se que cony pintava allà…. La tornada va ser totalment mirant les torres Mapfre, pensant a veure si arribava ja a la meta. Prop de la pujada al passeig marítim veig alguns corredors exhausts i la meva oportunitat per l’últim sprint final, molt lleuger però incrementant la longitud dels passos. Al poc arribo a la meta.

Després em passo 10 min buscant algú fins que trobo a l’Ivan buscant-me i just en aquell moment passen el Joël i el Dani, els “supercracks” que ens van induir a apuntar-nos i que pensàvem que estarien davant.

 

Pròxima cita:

Triatló de Gava 30 de Setembre.

%d bloggers like this: