Wild Wolf Triathlon Series – Triatló de la Vila – Barcelona – 2012

por Pali | Jul 27, 2012 | Triatló

Començo aquesta secció amb la meva primera triatló, fa apenes uns pocs dies, sense entrenar gaire per la questió i amb lo que ha desencadenat una serie d’enganys per part del senyor Berrocal, i demés amics a fer més triatlons 🙂

Be anem a la triatló en questió, presentació de rutes, i els meus temps i fotus 🙂

Dades

DATA: Diumenge 22 de Juliol de 2012

HORA: 08.00

LLOC: Moll de la Marina, Port Olímpic de Barcelona (entre les Torres Mapfre i l’Hotel Arts)

Consta de les següents modalitats:

En el nostre cas vam fer la «Triatlón Sprint»

Recorreguts

Nedant:

Bici:
Còrrer:

L’horari de sortida del dia era:

Nosaltres ens vam apuntar amb un temps aproximat 1h 25min, i ens va tocar el Verd.

Resultats de la prova:

PALISANDRO DAVID GAMEZ MERCADER (dorsal: 1338)

Fotos de la carrera

Com es pot comprovar tinc varies fotos a la rotonda de la 2º volta, ja que per culpa de les llentilles, vaig fer dos cops la volta llarga, coses de principiant, i per això tinc varies fotos a la mateixa rotonda jaj.

Fotos dels tri-atletes amb els que la fem:

Experiència pesonal:

La cursa va estar molt bé, la part de nedar es va fer interminable, 30 llargs minuts nedant, entre la vista borrosa i les onades, va ser un bon tute. Entre les ulleres que s’entelaven i que m’entrava aigua va ser un pel caos. Tot i això vaig fer tot el recorregut a braça, a crol no soc capaç d’aguantar 10 min en una piscina abans de començar a semblar una orca morta prop de la platja..

Després sortir mig corrent per anar cap a boxes, tenia que recuperar l’aire e intentar seguir endavant. La primera transició vaig ser molt cautelós amb les recomanacions que em van dir per el tema de portar el casc, el dorsal i sortir corrent, això amb la pràctica ho aniré millorant :P. El tema d’assecar-se els peus és un pel complicat, més si intentes treure la sorra de platja amb les presses. Al sortir em fixo si veig la bici de l’Ivan, però no a sorpresa meva ja no hi es.

Agafo la bici i surto a «trote» cap a la línia de boxes on et pots muntar, des dallà començo bastant normal sense voler pressionar però amb bon ritme. Em prenc el gel per anar recuperant forces en mig d’un intent per no caurem mentre agafo l’aigua de la bici, ja que el porta-bidons estava durissím. Als 5 minutets ja em trobo en bona forma per començar a agafar un bon ritme, la meva bici no és de carretera i per tant les marxes sem van quedar curtes, la 3-7 era el màxim i jo anava com un v12 a 5000RPM jajaja. El fet d’anar tant revolucionat, ja em va be ja que als desnivells es feia molt fàcil no baixar el ritme, on tothom baixava, jo anava a totes tota l’estona.
Com que venia de la platja  amb les llentilles borroses i vaig agafar un grupet que anava fort, per descomptat tots amb bici de carretera, seguint a roda, vaig passar-me el cartell de la segona volta, i vaig arribar a la rotonda de marina a tope, fins que em dono conta que allò entrava a boxes, baixo de la bici per anar a prop de la balla on es transforma en cons, per donar la volta, li comento a un arbitra de la carrera el que m’ha passat i m’indica cap a la zona per creuar. Amb la cara d’idiota agafo i començo a donar-ho tot, vaig avançar a tothom d’aquella volta, portes bici de carretera, tricicle o monocicle.

Arribem a la 2ª transició, aquesta amb més calma mentre bevia del bidó de la bici, ja que estava fet caldo, massa fort va ser el recorregut. A «trote» de nou fins al meu lloc, un cop allà deixo la bici, quasi em mato.. xD, m’assec a terra i començo a canviar-me les bambes. Un cop fet, i com que estava fet caldo, vaig començar a menjar-me una barreta, gran error ja que les barretes només son per abans. Això em passaria factura ja que no em va sentar gaire be i em faltava hidratació.

Començo la carrera, a un galop mitja però al màxim del que podia jo en aquell moment, com comentava abans, la barreta em va sentar com el cul. Això va fer que ni amb els punts d’avituallament pogués treure’m el malestar que portava i per tant vaig seguir al mateix ritme tota la carrera. Jo em fixava en el carril contrari per si veia algun dels amics amb els que anava però no veia a ningú. Tothom anava molt fort a la cursa, pràcticament em passava tot cristu. Prop de la meitat de la cursa corrent veig a l’Ivan caminant a l’altre vorera tornant ja que m’anima, cosa que m’ajuda a portar un ritme un pel més fort per intentar agafar-lo, em tiro l’aigua restant per sobre i accelero una mica el pas. Al tornar a passar per el punt d’avituallament, agafo una aigua per anar bevent poc, ja que no em sentia còmode. Just uns metres després hi havia un tarat que em va tirar el contingut d’una ampolla d’aigua per sobre directe als ulls, no se que cony pintava allà…. La tornada va ser totalment mirant les torres Mapfre, pensant a veure si arribava ja a la meta. Prop de la pujada al passeig marítim veig alguns corredors exhausts i la meva oportunitat per l’últim sprint final, molt lleuger però incrementant la longitud dels passos. Al poc arribo a la meta.

Després em passo 10 min buscant algú fins que trobo a l’Ivan buscant-me i just en aquell moment passen el Joël i el Dani, els «supercracks» que ens van induir a apuntar-nos i que pensàvem que estarien davant.

Pròxima cita:

Triatló de Gava 30 de Setembre.